Des de fa molt de temps la música del violí és associada al diable, però a qué es deu això?
Podriem atribuir aquest fet a l'época de Niccolò Paganini, (1782 – 1840) va ser un jove compositor italià que ha sigut un dels més virtuosos que ha existit mai. Sempre s'el va relacionar amb el dimoni entre altres coses pel seu aspecte demacerat, que tocava a les nits al cementari, que va negar l'església, etc.
Paganini patía una malaltia que feia que tingués els ossos molt llargs (hi ha gent que assegura que les mans li mesuraven 40 cm). Aquesta malatia era probablement a la vegada la que li provocava els dolors que els feien tenir un aspecte pàlid, apagat, ossut i mortífer.
Una vegada un home va dir que havia vist com invocava el dimoni i li jurava fidelitat. La gent va començar a repetir la història i això feia que les entrades per als concerts de Paganini es venguessin ràpidament. Però poc a poc aquesta fama se li va anar de les mans i el va perjudicar.
El dia de la seva mort l'Ovispe no va deixar que l'enterresin al cementiri i a quedar-se fora, devorat per les bèsties.
Potser la llegenda del violinista del diable es va basar en el que alguna vegada relat Tartini sobre la seva sonata "El trino del Diable"
"Una nit, el 1713, vaig somiar que havia fet un pacte amb el Diable i estava a les meves ordres. Tot em sortia meravellosament bé; tots els meus desitjos eren anticipats i satisfets amb escreix pel meu nouservent. Va passar que, en un moment donat, li vaig donar el meu violíi el desafiar a que toqués per a mi alguna peça romàntica. La mevasorpresa va ser enorme quan ho vaig escoltar tocar, amb granbravura i intel · ligència, una sonata tan singular i romàntica com maiabans havia sentit. Tal va ser la meva meravella, èxtasi i delit que vaig quedar bocabadat i una violenta emoció em va despertar.Immediatament vaig prendre el meu violí desitjant recordar almenys una part del que recentment havia escoltat, però va ser en va. La sonata que vaig compondre llavors és, per lluny, la millor que mai he escrit i encara la dic "La sonata del Diable", però va resultar taninferior al que havia sentit en el somni que m'hagués agradat trencar el meu violí en trossos i abandonar la música per sempre .... "
"Una nit, el 1713, vaig somiar que havia fet un pacte amb el Diable i estava a les meves ordres. Tot em sortia meravellosament bé; tots els meus desitjos eren anticipats i satisfets amb escreix pel meu nouservent. Va passar que, en un moment donat, li vaig donar el meu violíi el desafiar a que toqués per a mi alguna peça romàntica. La mevasorpresa va ser enorme quan ho vaig escoltar tocar, amb granbravura i intel · ligència, una sonata tan singular i romàntica com maiabans havia sentit. Tal va ser la meva meravella, èxtasi i delit que vaig quedar bocabadat i una violenta emoció em va despertar.Immediatament vaig prendre el meu violí desitjant recordar almenys una part del que recentment havia escoltat, però va ser en va. La sonata que vaig compondre llavors és, per lluny, la millor que mai he escrit i encara la dic "La sonata del Diable", però va resultar taninferior al que havia sentit en el somni que m'hagués agradat trencar el meu violí en trossos i abandonar la música per sempre .... "
No hay comentarios:
Publicar un comentario