El paper del violí a l'orquesta

La orquesta simfònica està organitzada d'aquesta manera:

 Podem veure que just al costat del director hi ha un violí anomenat concertino que dpodriem dir que és la ma dreta del mateix.

Qué és el concertino d'una orquesta?

És la persona de major jerarquia després del director, el que executa els solos de violí en cas que n'hi hagi, amb excepció dels concerts, en què és probable que intervinguin diversos violins solistes. El concertino pren decisions respectives a la tècnica d'execució dels violins, i, en ocasions, de tots els instruments de corda, i pot encarregar-se de l'afinació de tota l'orquestra (només corda) abans dels assajos i actuacions i altres qüestions tècniques . De vegades ajuda a la direcció de l'orquestra amb petits gestos o senyals que marquen temps que no poden ser indicats només per la batuta del director.

Durant el renaixement en les orquestres de Músics com Monteverdi i Vincenzo Galilei (el pare de galileu), el violí estava relegat a funcions de color, ja que s'imposava la família de les violes dóna gamba i dóna bracchio, és en el barroc amb els avenços dels lauderos cremoneses i les innovacions de l'escola napolitana i veneciana on la família del violí comença a suplir les violes, en tenir més potència i capacitat tonal.
El pas decisiu en l'orquestra ve en el clàssic amb l'escola de Manehim i l'orquestra de Stamitz que té un nombre definit de cuerdistas, alens i percussions, que van permetre els avenços simfònics posteriors; es va incrementar el nombre d'integrants en funció d'equilibri al color dels metalls nous (clarinets, trompetes corns de claus). Amb les noves orquestracions encapçalades per Berlioz i els modernistes de la seva època es van incrementar més les cordes.
Les cordes és la base de tota orquestra, suporten el pes harmònic.
Des de sempre el paper delñ violí a l'orquesta ha sigut molt important i ha sigut el protagonista de moltes obres.